Una passejada per recordar

Jaime, filla del predicador del poble, casta i pura, discriminada pels pijos del insti, pero amb les idees ben clares, coneixerà en Landon, un d’aquests pijos i l’esfondrarà en les seves contradiccions envers ell mateix i la seva propia existència. La relació entre ells esdevindrà una història d’amor curta i alhora complerta almenys per ella i també per a ell per madurar.

Un plantejament de la vida tal com l’hauríem de fer tots, fent tot allò que volem realment sabent que no viurem per sempre.

La pel.lícula està inspirada en la germana del autor del llibre del el mateix nom. Sembla que “Dana” era ben be igual que Jamie, creient profundament, dolça, amant de la vida, li feien moobing… tal com surt a la pel.licula. Es va casar abans de morir de càncer (juny, 2000), amb la diferència que va donar a llum a bessons.

El títol de la pel.lícula, honora la curta “passejada” que fa fins l’altar, estant quasi incapaç de mantenir-se dreta per l’enfermetat.

   Personalment tinc una “Gran contradicció”  amb aquesta pel.lícula, per que es una americanada passtelosa i plena de tòpics americans amb escenes infantils i bàsiques per fer-te petar de plorar sense cap mena de sentit.

“Em fa por no ser amb tú” (la meva plorera mes gran)

    Però si mirem el transfons, el sentit de la protagonista i l’enfocament de la vida es molt lloable i mes amb la relació “Romeu-Julieta” d’ambdòs la fa prou interessant. Val a dir que esta molt ben feta, la música es bona i ben encertada en cada escena. Val la pena veure-la.

Em faig un tip de plorar cada cop que la veig i m’emprenya que aquesta americanada m’ho provoqui, en fi, gran contradicció.

En mans d’un bon director haguès estat una gran pel.lícula.

Vincles de tota mena, aviat aqui.

Comments are closed.